3 anys llarcs

Ja fa 3 anys llargs ke vaig perdre pel camí un part de mi mateix, 'una pèrdua ke encara duc a la pell. Una part de mi, del meu "jo" va desaparèixer akell dia. M'he vist forçat a mirar-me al mirall i corregir molts funcionaments erràtics, endreçar molts calaixos, alguns ke ni tan sols sabia ke tenia, he tingut ke mirar-me als ulls per veure'm. Com si d'un Dorian Gray és tractes, he vist, la meva ànima esmicolada com si d'un trencadís d'en Gaudi és tractes. Però hi falta alguna cosa, just akella cosa ke en fa ser ki sóc i el ke sóc,
Incapaç de crear, en veig obligat a tirar de manual, però, no tenen vida, són buides, no parlen ni tan sols expressen. Reflexa del meu interior buit. Privat, per decisió inconscientment pròpia, d'allò ke fa, ke les ideés, floreixin, d'allò ke et permet expressar i comunicar.
Sé, ke el camí, passa per l'acceptació ke no la rendició, Acceptar el meu estat, sentir el meu estat, fluir amb ell. Lligar-se fort els cordons de les botes i seguir camina'n, mirant el camí, observant el camí, accepta'n el camí al qual jo mateix m'hi he portat. Però sense inspiració, sense ànima, no es pot crear i això et fa ser "mediocre".
Després de 3 anys llargs, no hi ha segon del dia ke no okupis el meu pensament, en una desesperada forma de recuperar el ke akell dia vaig perdre i així poder reconstruir-ho. Però està clar, ke així no funcionen les coses. Records, olors, sensacions, motivacions. Motivacions per crear, comunicar, il·luminar un espai, Se conscient d'akesta motivació i estar-ne orgullós i satisfet. Compartir, expressar, deixar-te anar a la comunicació més bàsica i sincera. Camins ke porten a la fluïdesa d'un moment, ke després plasmes en una creació. És com si hi hagués trenkat la paleta de colors i no tingues cap gana de tallar-ne i embrutar-ne una de nova. Perke?, per ke en falta allò, allò ke fa 3 anys llargs vaig perdre i ke fa ke les ideés, floreixin.
No desitjo tornar a trobar-ho, desitjo tronar a trobar-te. Recuperar akella sensació de plenitud, akella seguretat, akella ma ke dibuixava en un paper sense por, amb traç ferm. Dibuixar el ke sento, no el ke veig. Omplir mils de papers amb ideés, emocions. Deixar una petita part de mi en cada creació, una part de nosaltres. Donar ànima pròpia, nom i cognom, fermesa i color.
I això, sols passar per un lloc, un lloc on fa 3 anys llargs vaig perdre una part de mi mateix.tingues cap gana de tallar-ne i embrutar-ne una de nova. Perke?, per ke en falta allò, allò ke fa 3 anys llargs vaig perdre i ke fa ke les ideés, floreixin.
No desitjo tornar a trobar-ho, desitjo tronar a trobar-te. Recuperar akella sensació de plenitud, akella seguretat, akella ma ke dibuixava en un paper sense por, amb traç ferm. Dibuixar el ke sento, no el ke veig. Omplir mils de papers amb ideés, emocions. Deixar una petita part de mi en cada creació, una part de nosaltres. Donar ànima pròpia, nom i cognom, fermesa i color.
I això, sols passar per un lloc, un lloc on fa 3 anys llargs vaig perdre una part de mi mateix.