Ja fa algun temps

Ja fa algun temps ke ho penso, millor dit ke ho sento. Però ara, amb això dels de la "manada" i el mal tractament, enkara ho tinc més a pell.

Vaig sortir d'una història prou moguda. Sempre vas dir el ke jo et feia. Però has tingut en consideracio el ke vas fer tu? l'abast dels teus actes. La gent sols es conscient del maltractament a les dones. I si, és cert, és mes perillós, per dir-ho d'alguna forma el maltractament masclista. Però algú sap el k'es estar mort en vida?.
Ja fa algun temps ke m'hi sento així.

Les paraules no són paraules, són vespes ke se't claven a l'ànima. Buskes un antídot, una sortida, un tornar a la vida. Però cada pas, cada alè, cada recó, et du al mateix lloc.

No tens espai al cor ni a la ànima. Ets com una pilota de pim pom en un penyasegat, on trenken les ones. Tens massa aire per enfonsar-te i massa poc volum per sortir-te.

Com diria el Bumburi, "gusado tu piel en un ataud y ahora eres mi promesa a olvidar". com akelles promeses de cada cap d'any ke mai es compleixen. La teva ombra anul·la tota la meva anima.

Sols penses ke l'únic ke keda, es deixar passar el temps. i poder i sols poder, algun dia, et mires al mirall i et dons conta de que ja et pots mirar als ulls. De ke tot el mal rebut, no és mes, k'un record ke ja no et fa sagnar l'anima.

Xantatge emocional, físic. en situació fragmentada. retroalimentació k'esperd en la boira. I jo segueixo aki, esperant, esperant un moment, un senyal de que tot torni a serr com era. Deixar d'estar mort en vida.

Com la gebrada ke kau de matinada, inunda tots els racons de l'habitació. Aki no hi ha pell ni foc on refugiar.te. i esperes el moment de poder mirar-te en el reflex, d'uns ulls ke per fi et veuen. No com el ke vas ser, sinó com el k'ets ara. Mirada nova de futur.

Els dies passen i les cikatrius segueixen sagnen, I et preguntes. Seran conscients del mal afligit?, tindrà algun sentit? un fi. La mort no es un descans, perke ja fa algun temps, k'estic mort en vida.

Totes les personas ke vull ser

Vull ser la persona ke t'acompanyi cada dia eb akest vistge ke en dien vida.
Vul serl la persona ke renyis perke prenc mes sal o sucre de le ke en toka.
Vull ser la persona amb ki descubrir un mon d'emocions i sentiments.
Vull ser el teu coxi kuant et kedis dormida al sofa.
Vull ser l'home d'arrera de la gran dona k'ets.
Vull ser el refigui de la teva pell.
Vullser l'embas del teu perfum.
Vull ser l'ultima persona ke veus abans de tankar els ulls i la primera al obrir-los.
Vull ser la teva manta d'hivern.
Vull ser el teu sonrriure.
Vull ser el teu hombro on sekar les teves llagrimes.
Vull serel t3u company de jocs.
Vull ser la persoa ke et reguiri les pigues
Vull ser el teu amic, confessor, el teu diari
Vull ser el teu passat, present i futur
Les teves arrels.
Vull ser l'home ke saps ke puc ser.
Pero sobre tot, vull ser la persona k'ompli el forat k'un dia et van fer. Un lloc ke saps exactament la forma ke te i ke jo, tinc akesta forma.

Estoy tan cansado

Mientras caigo, veo pasar la pared del acantilado. Pekeñas ventanas de mi alma ke pasan ante mi como fila de hormigas. Y mientras caigo pienso, ke kansado ke estoy.
Kansado de amarte incondicionalmente sin tenerte. Kansado de guardar tu tacto bajo mi piel. Kansado de dejarme la piel, como si de un matadero se tratase. solo, colgado por el gancho de la incertidumbre. Kansado de luchar por kimera inalcanzable. Aferrándome a mi pecho, empuñadura de nácar ke atraviesa mi alma.
Kansado de intentar educar, servir de ejemplo, paradigma de la conciencia, reflejo de un pasado el cual repudio. Kansado de aguantar, como aguanta la montaña su tierra, aun estando sobre saturada de agua. Hasta ke finalmente la montaña cesa y la avalancha empieza su camino. Kansado de intentar una comunicación entre dimensiones dispares. las agujas no giran y el polvo no es la señal. las paredes son lamentos ke las arenas del tiempo desgastan sin mesura.
Kansado de esperar. Ese cambio, ese momento, en el cual todo obtenga sentido. Un sentido calidoscopio. Intentando aferrare a una realidad ke mis manos de papel mojado son incapaces de sostener. Kansado de la negativa a un pregunta no formulada. Okulta entre lineas, apunta a una verdad de pekeños detalles sin definir, verdad, ke es la mia propia.
Kansado de perseguir una paz. una paz ke es negada sistemáticamente. Como arena entre los dedos. Incapaz de frenar su perdida, sostengo con fuerza mi alma, Ultimo bastión de lo ke pude haber sido.
Y mientras caigo, solo pienso...ke kansado estoy y lo mucho ke voy a echarte de menos.

3 anys llarcs

Ja fa 3 anys llargs ke vaig perdre pel camí un part de mi mateix, 'una pèrdua ke encara duc a la pell. Una part de mi, del meu "jo" va desaparèixer akell dia. M'he vist forçat a mirar-me al mirall i corregir molts funcionaments erràtics, endreçar molts calaixos, alguns ke ni tan sols sabia ke tenia, he tingut ke mirar-me als ulls per veure'm. Com si d'un Dorian Gray és tractes, he vist, la meva ànima esmicolada com si d'un trencadís d'en Gaudi és tractes. Però hi falta alguna cosa, just akella cosa ke en fa ser ki sóc i el ke sóc,
Incapaç de crear, en veig obligat a tirar de manual, però, no tenen vida, són buides, no parlen ni tan sols expressen. Reflexa del meu interior buit. Privat, per decisió inconscientment pròpia, d'allò ke fa, ke les ideés, floreixin, d'allò ke et permet expressar i comunicar.
Sé, ke el camí, passa per l'acceptació ke no la rendició, Acceptar el meu estat, sentir el meu estat, fluir amb ell. Lligar-se fort els cordons de les botes i seguir camina'n, mirant el camí, observant el camí, accepta'n el camí al qual jo mateix m'hi he portat. Però sense inspiració, sense ànima, no es pot crear i això et fa ser "mediocre".
Després de 3 anys llargs, no hi ha segon del dia ke no okupis el meu pensament, en una desesperada forma de recuperar el ke akell dia vaig perdre i així poder reconstruir-ho. Però està clar, ke així no funcionen les coses. Records, olors, sensacions, motivacions. Motivacions per crear, comunicar, il·luminar un espai, Se conscient d'akesta motivació i estar-ne orgullós i satisfet. Compartir, expressar, deixar-te anar a la comunicació més bàsica i sincera. Camins ke porten a la fluïdesa d'un moment, ke després plasmes en una creació. És com si hi hagués trenkat la paleta de colors i no tingues cap gana de tallar-ne i embrutar-ne una de nova. Perke?, per ke en falta allò, allò ke fa 3 anys llargs vaig perdre i ke fa ke les ideés, floreixin.
No desitjo tornar a trobar-ho, desitjo tronar a trobar-te. Recuperar akella sensació de plenitud, akella seguretat, akella ma ke dibuixava en un paper sense por, amb traç ferm. Dibuixar el ke sento, no el ke veig. Omplir mils de papers amb ideés, emocions. Deixar una petita part de mi en cada creació, una part de nosaltres. Donar ànima pròpia, nom i cognom, fermesa i color.
I això, sols passar per un lloc, un lloc on fa 3 anys llargs vaig perdre una part de mi mateix.tingues cap gana de tallar-ne i embrutar-ne una de nova. Perke?, per ke en falta allò, allò ke fa 3 anys llargs vaig perdre i ke fa ke les ideés, floreixin.
No desitjo tornar a trobar-ho, desitjo tronar a trobar-te. Recuperar akella sensació de plenitud, akella seguretat, akella ma ke dibuixava en un paper sense por, amb traç ferm. Dibuixar el ke sento, no el ke veig. Omplir mils de papers amb ideés, emocions. Deixar una petita part de mi en cada creació, una part de nosaltres. Donar ànima pròpia, nom i cognom, fermesa i color.
I això, sols passar per un lloc, un lloc on fa 3 anys llargs vaig perdre una part de mi mateix.