Ja fa algun temps

Ja fa algun temps ke ho penso, millor dit ke ho sento. Però ara, amb això dels de la "manada" i el mal tractament, enkara ho tinc més a pell.

Vaig sortir d'una història prou moguda. Sempre vas dir el ke jo et feia. Però has tingut en consideracio el ke vas fer tu? l'abast dels teus actes. La gent sols es conscient del maltractament a les dones. I si, és cert, és mes perillós, per dir-ho d'alguna forma el maltractament masclista. Però algú sap el k'es estar mort en vida?.
Ja fa algun temps ke m'hi sento així.

Les paraules no són paraules, són vespes ke se't claven a l'ànima. Buskes un antídot, una sortida, un tornar a la vida. Però cada pas, cada alè, cada recó, et du al mateix lloc.

No tens espai al cor ni a la ànima. Ets com una pilota de pim pom en un penyasegat, on trenken les ones. Tens massa aire per enfonsar-te i massa poc volum per sortir-te.

Com diria el Bumburi, "gusado tu piel en un ataud y ahora eres mi promesa a olvidar". com akelles promeses de cada cap d'any ke mai es compleixen. La teva ombra anul·la tota la meva anima.

Sols penses ke l'únic ke keda, es deixar passar el temps. i poder i sols poder, algun dia, et mires al mirall i et dons conta de que ja et pots mirar als ulls. De ke tot el mal rebut, no és mes, k'un record ke ja no et fa sagnar l'anima.

Xantatge emocional, físic. en situació fragmentada. retroalimentació k'esperd en la boira. I jo segueixo aki, esperant, esperant un moment, un senyal de que tot torni a serr com era. Deixar d'estar mort en vida.

Com la gebrada ke kau de matinada, inunda tots els racons de l'habitació. Aki no hi ha pell ni foc on refugiar.te. i esperes el moment de poder mirar-te en el reflex, d'uns ulls ke per fi et veuen. No com el ke vas ser, sinó com el k'ets ara. Mirada nova de futur.

Els dies passen i les cikatrius segueixen sagnen, I et preguntes. Seran conscients del mal afligit?, tindrà algun sentit? un fi. La mort no es un descans, perke ja fa algun temps, k'estic mort en vida.